MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ:

Quan parlem de mecanismes de defensa ens hem de situar en la Psicoanàlisi i les teories de Freud.

Freud va ser un metge de finals del segle XIX i principis del segle XX. Va estudiar la histèria, que són trastorns de les dones que donaven efectes físics sense que hi hagués cap lesió. Després de l'estudi, Freud va publicar l'any 1886 el seu primer text psicoanalític sobre les histèries juntament amb Breuer. 

El primer plantajament que va fer Freud va ser aquest:

·CONSCIENT: És petita en relació a la part inconscient. És 1/7 part. No té accés a la part inconscient i podem accedir a la informació.

·PRECONSCIENT: Es pot saber què està passant en una part del conscient, com els somnis (provenen de l'inconscient, però donat això, té un llenguatge que es pot interpretar).

·INCONSCIENT: Es troben els impulsos, els desitjos, les baixes passions, els records... És una 6/7 part. No tenim accés a la informació. 

Per tant, Freud diu que la histèria és la manifestació física d'elements que es troben a l'inconscient. Aquest material inconscient, si pot accedir a la consciència, aquests símptomes físics desapareixen, és a dir, la persona es curarà. 

Més tard, Freud va fer el seu segon plantejament:

Deia que hi existeixen 3 entitats:

1. ID (innata): Només de néixer ja la tenim amb nosaltres. Es mou pel principi del plaer i busca la satisfecció immediata de les seves necessitats. És egoista ja que no mira pels altres.

2. EGO (el jo): (cap als 2 anys) El nen se'n adona que no pot satisfer de manera immediata les seves necessitats, veu que el món real funciona amb lleis diferents. Principi de la realitat. També es pot considerar que és egoista. 

3. Super EGO (super jo): (cap als 3 anys) A partir d'aqui, es comença a tenir en compte a les altres persones. La consciència moral decideix qué és el correcte i què no. La fi no justifica els mitjans. 

TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL:

Aquesta teoria té diferents etapes:

· FASE ORAL: (2 primers anys) El plaer s'obté per la boca. si és adequada, aquesta fase queda superada i passa a una altra fase. Si no és el cas hi ha una fixació, que es va a buscar al passat. Per exemple, això li pot passar a un nen que se li retira el pit abans d'hora. 

· FASE ANAL: (2-3 anys) Comença a fer les coses per si sol. 

· FASE FÀLICA: (3-6 anys) Els nens i les nenes descobreixen que són diferents. En aquesta fase, Freud hi situa el complexe de Deep. 

· FASE DE LATÈNCIA: (6-12 anys) Fase tranquil·la. Preparació de la última fase.

· FASE GENITAL: (a partir de 12 anys) Si tot ha estat correcte, tindrà una sexualitat natural i sana, si hi ha hagut fixacions, la sexualitat no serà sana. 

Un cop això, passarem a parlar dels Mecanismes de Defensa, que són dispositius interns que desenvolupa l'EGO per tal de manejar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic. 

La filla de Freud, Anna Freud, va crear diferents mecanismes de defensa:

. Repressió: és el més important. L'anomenava defensa. Manté els impulsos inacceptables de l'ID fora de la consciència. Per exemple, un pare que viola a la seva filla, no es pot acceptar i no en puc ser conscient. Elimina els sentiments de dolor o ansietat. 

· Negació: negar-se a creure un esdeveniment amenaçador o aversiu. Per exemple negar la mort d'un fill o si abuso de l'alcohol.

· Projecció: la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d'ocultar-se'ls a si mateix. Per exemple, considerar els altres hostils, quan en realitat és un el que pot considerar sentiment d'odi.

· Racionalització: invertar-se excuses.

· Intel·lectualització: montar teories.

· Formació reactiva: expressar el que realment no sentim. Per exemple, ser fals. 

· Regressió: quan per manejar una situació, retrocedeixes. Per exemple, en una situació d'estrés, ens posem a fumar més, o un nen que es fa el nen petit. 

· Desplaçament: canviar l'objectiu d'un impuls, donat que així es redueix l'ansietat. 

· Sublimació: un impuls potencialment perillòs sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.

EXERCICI PRÀCTIC:

Aquesta pràctica consisteix en donar solucions als set pecats capitals. Ens hem separat per grups hi haviem de dir de cada un, una solució constructiva, la qual el pecat era correctament canalitzat, i una solució destructiva on ni jo ni els altres no sortim beneficiats.

1. IRA: + fer exercici físic

            - xafar algun objecte

2. LUXÚRIA: + prostutuir-se

                       - violació

3. GULA: + fer tastets

                - problemes econòmics amb la família per no poder manternir-los pel menjar.

4. PERESA: + estar relaxat

                    - problemes laborals o escolars

5. SUPÈRBIA: + aconseguir tenir un càrrec important

                        - tenir enemics, sentir-se superior

6. ENVEJA: + contribuir a la motivació per assolir diferents objectius

                    - robar el que t'agrada dels altres, o voler-los imitar

7. AVARÍCIA: + estalviar per fer plans de futur

                         - síndrome de Diógenes

Aquesta pràctica l'he realitzat amb la Jennifer Monereo i en Sergi Mora. 

REFLEXIÓ PERSONAL:

A tot arreu, a l'escola, l'institut, la universitat, a casa, al carrer, etc podem sentir alguna cosa sobre la teoria de Freud. 

Molta gent la defensa, i d'altre hi està en contra, però quasi sempre surt com a exemple en alguns temaris. Això demostra que és una teoria molt important ja que ha donar un abans i un després dins el món de la psicologia. 

Pel que fa els mecanismes de defensa, crec que no sempre són eficaços, ja que hi ha trastorns com per exemple els trastorns alimentaris o els maltractament que si podrien ser últils però n'hi ha d'altres que ens poden provocar un estancament en nosaltres mateixos.

En la psicoanàlisi el que hem d’intentar és saber buscar dins de la ment de cada persona a partir dels mecanismes de defensa i així poder trobar quina és la solució per fer canviar la conducta i la reacció davant d’alguna situació.

Aquesta pràctica m'ha semblat molt interessant.