CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ: ENFOCAMENT SISTÈMIC

Fins ara els enfocaments es consideraven a la persona aïllada del seu entorn, hi predominava la individualitat. Consideraven que si una persona tenia un problema, aquest era intern, de la pròpia persona. 

L’enfocament sistèmic és un conjunt de relacions que estableix aquella persona. Es parla del “pacient identificat”, que és la persona que posa en manifest que aquell sistema no és saludable.

Es posa en qüestió el que la persona té el problema, que expressa el malestar del sistema en conjunt que té envers.

Es basa en dos teories:

1)     .  Teoria General de Sistemes

2)     .   Cibermètica

Totes dues diuen que tots els elements d’un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements d’un sistema. Hi ha una interinfluència, que això significa que qualsevol cosa que un faci, té efectes amb els altres. (efecte papallona). 

L’enfocament sistèmic també diu que no cal conèixer les causes que influeixen en les persones. 

Un model que NO defensa aquest enfocament és el model de la causalitat lineal:

A ----->B (causa – efecte) : Per exemple, la causa d’una pèrdua de memòria és un trauma que va tenir la persona de petit).

El model que si defensa és el model de causalitat circular:

Significa que tot és causa i conseqüència a la vegada. Per exemple: Què va ser primer la gallina o l’ou? 

GREGORY BATESON:

Va definir dos tipus de relacions:

-         ·  Simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (escalada o desescalada).

-         · Complementaries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

Aquestes relacions poden ser constructives(positives) o destructives(negatives).

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica consisteix en elaborar 4 seqüències de causalitat circular dels 4 tipus:

-          Relació simètrica constructiva:

      Relació simètrica destructiva:

           

      

      Relació complementària constructiva: 

       

      Relació complementària destructiva:

          

REFLEXIÓ:

No havia sentit mai a parlar sobre l’enfocament sistèmic. Aquest mètode considera que el problema no el té la persona/pacient identificat, sinó que el té el sistema/context en el qual es troba aquest individu.

En molts casos si una mateixa persona estigues en un sistema diferent les coses haurien anat d’altre manera, i potser aquell problema o patologia que manifesta un individu, no s’hagués desenvolupat.

El tema causalitat circular, m’ha semblat molt interessant, ja que quan et preguntes: què va ser primer l’ou o la gallina?..et fa reflexionar i veure que això també passa a la vida real. 

Aquesta pràctica m’ha agradat molt i l’he trobat molt interessant ja que com a futura psicòloga, m’hi trobaré molt en aquests casos, és a dir, que el problema no el té el pacient sinó la gent del seu voltant.