SIGMUND FREUD: LA HIPNOSIS

INTRODUCCIÓ

L'altre dia a classe varem mirar una pel·lícula sobre Sigmund Freud, on es podia veure reflexat el tema de la hipnosis. La pel·lícula s'anomenava "Freud y la pasión secreta".

Freud fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals.

La hipnosi és un estat alterat i peculiar de consciència. L'ésser humà posseeix dos estats naturals de consciència; quan ens trobem desperts (vigília) i quan dormim (oníric). No obstant això en la hipnosi existeix un estat provocat, no natural, el qual és induït per una sèrie de suggestions que realitza el hipnóleg.

La hipnosi és un procés que implica una persona que hipnotitza i un subjecte que afirma haver estat hipnotitzat. L'estat d'hipnosi es caracteritza per:

• Concentració intensa
• Relaxació extrema
• Alta suggestionabilitat

 EL COMENÇAMENT DE LA HIPNOSIS

Encara que ja existeixen precedents històrics de l'ús de tècniques similars a la hipnosi empleada pels egipcis en els anomenats Temples del Somni, no seria fins a mitjans del segle XVIII quan s'inicia el primer estudi sistemàtic del que suposava un estat psico-fisiològic especial que més tard es coneixeria amb el terme de hipnosi.
Franz Anton Mesmer va formular la famosa Teoria del Magnetisme Animal que ens venia a dir que tot ésser viu té un tipus d'energia similar o semblant al magnetisme físic d'altres cossos i que pot transmetre's d'uns éssers a uns altres, arribant a tenir una aplicació terapèutica.
El metge austríac es va instal·lar a París i amb el pas del temps, va ser tan gran la seva influència i tan estesa la seva fama, que es va convertir en el metge tant dels pobres i desheretats com dels rics i poderosos, fins i tot del mateix rei de França.
Serien els deixebles de Mesmer i posteriors investigadors els qui determinarien que les "miraculoses" curacions en els tràngols hipnòtics, anomenats somnis magnètics, es produïen per una condició anomenada suggestió. Un cirurgià escocès anomenat James Braid va ser el primer a encunyar el terme hipnosi, enunciant una de les formes que ho explicaven: "la fixació sostinguda de la mirada, paralitza els centres nerviosos dels ulls i les seves dependències que alterant l'equilibri del sistema nerviós, produeix el fenomen" 

FREUD I LA HIPNOSI

Segons Sigmund Freud, el mecanisme psíquic que ocasiona aquest trastorn es basa en les representacions, o idees, vinculades a una expectativa, que depenen de la importància del succés i la inseguretat sobre les expectatives, que Freud va denominar representacions contrastants penoses.

Aquestes representacions penoses són tots els obstacles negatius amb els quals es pensa que es pot ensopegar per aconseguir els objectius desitjats, mecanisme que també es produeix en les fòbies.

En les neurosis existeix una tendència a la depressió anímica que fan sorgir totes aquestes representacions, com una general inclinació cap al pessimisme i la desconfiança del subjecte pel que fa al seu propi rendiment.

Es converteix així en una voluntat contrària al que es desitja mentre la voluntat positiva roman immòbil, sent aquesta una forma característica de la histèria.
 

Freud va qualificar un pacient com un cas d'histèria d'ocasió perquè es va manifestar a causa d'un motiu ocasional, el naixement d'un bebè, que va ser el que li va produir tots els símptomes.

REFLEXIÓ:

La pel·lícula em va impactar, ja que vaig veure clarament el que feien amb les pacients histèriques, tot i que ho vaig trobar una mica exagerat.

També es pot veure com Freud es rebel·la en la ciència i la societat de l'època. Freud és molt important ja que ha tingut un abans i un després en la història de la psicologia, i en molts temes hi surt reflexat.

La hipnosi és una tècnica que pot arribar a dominar l'estat d'una persona, però jo personalment no hi crec gaire, perquè si de veritat funciones, molts malalts mentals podrien ser curats a partir d'aquest mètode, i no és així.