DISTORCIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ:

Les distorsions cognitives són patrons de pensament que afecten negativament en la forma de sentir-se i pensar. Són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com ara:

-          . Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius.

-          . Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.

-          . Forma de veure la vida. 

A. Ellis i A.T. Beck se’ls considera els pares fundadors del cognitivisme i s’incorpora una nova variable a l’esquema de Watson que consistia en E-R-C. A partir d’aquí s’hi afegirà la O :    E-O-R-C, que s’anomena “organisme”.

Aquesta nova variable significa que la persona pensa i decideix quina resposta dóna i quines conseqüències té allò que fa. 

Els tipus de pensament que té una persona influiran en el que farà i sentirà. Hi ha el pensament pessimista (plorar, tancar-se a casa, etc.) i el pensament optimista (tirar endavant, fer activitats per no pensar en el problema, etc.)

Ellis i Beck, arriben a la conclusió que hi ha formes de pensar que ens ajuden i d’altres que ens perjudiquen.

Van elaborar una llista de pensaments distorsionats:

-          - Esdeveniment activador: El meu home m’ha deixat.

-          - Pensament i creences: No puc estar sense ell. Sóc una perdedora en la vida.

-         - Conseqüències emocionals i conductual: Em sento trista, furiosa, indigna. Bec més del compte, no menjo, no dormo, etc.

PRÀCTICA:

TIPUS DE DISTORCIONS COGNITIVES I EXEMPLES:

1.       Generalització excessiva

. Un noi llatinoamericà m’ha robat la cartera, tots els nois llatinoamericans són dolents.

. Una meva amiga rossa és tonta, totes les rosses són tontes.

2.       Abstracció selectiva

. Felicitem a la mare pel dinar que ha preparat, però ella diu que falta sal, i ja creu que ho ha fet malament.

. Anar a un concert d’un cantant molt bo, però per culpa del so diem que ho han fet molt malament.

3.       Polarització o pensament tot o res

. No em va bé un examen d’anglès, per tant mai aprendré anglès.

. La meva mare no entén que tingui xicot, la meva mare mai m’entén. 

4.       Desqualificació d’allò positiu

. He guanyat el partit perquè l’altre era molt dolent.

. Ha guanyat les eleccions perquè ha subornat a tot el poble. 

5.       Lectura del pensament

. Quan parlo veig que penses que sóc un ignorant.

. El meu germà potser es pensa que sóc una antipàtica perquè l’altre dia no vaig saludar a la seva xicota (No la va veure).

6.       Endevinar el futur

. Em quedaré soltera tota la vida.

. Em trauré el grau, però segur que no trobaré feina. 

7.       Magnificació i  minimització

. El meu fill és el més intel·ligent de tota la classe.

. Per què vas al gimnàs si duraràs dos dies?

8.       Raonament emocional

. El primer dia de classe la meva companya em va mirar de manera despectiva, es deu creure la líder del grup.

. La meva professora de ball m’ha dit que he fet malament un pas, dec ser una mala ballarina. 

9.       Etiquetar erròniament

. Aquella noia sempre es mira al mirall, és una creguda.

. Aquesta nena està molt grassa, deu menjar molt.

10.   Autoinculpació

. He arribat tard a classe, havia d’haver arribat abans i no ho vaig fer, sóc un despistat.

. L’examen de matemàtiques m’ha anat molt malament, havia d’haver estudiat molt més. 

11.   Personalització

. Si jo no hagués començat aquesta conversa, segurament ells no s’haguessin enfadat.

. Si no li hagués dit el meu fill que anés a comprar el pa amb moto i hi hagués anat jo caminant, no hagués tingut l’accident.

12.   Imperatiu categòric

. D’aquí dos setmanes tinc un examen, per tant, he d’estudiar molt i no podré sortir de casa.

. No haig de trucar a la meva amiga perquè em dirà que sóc una pesada.

REFLEXIÓ I CONCLUSIÓ:

Amb aquesta pràctica me n’he adonat que no s’ha de ser pessimista, ja que si ets així tot ho veus de color negre, i costa molt afrontar els problemes i poder tirar endavant.

La gent que té l’autoestima baixa, sol ser molt pessimista i desenvolupa molt sovint aquestes distorsions cognitives.

Si tenim un pensament negatiu, hem de mirar de ser-ne conscients nosaltres mateixos i poder-lo canviar i així ens afectaria de forma positiva en la forma de pensar i sentir.

Penso que la feina d’un psicòleg és ajudar a canviar la forma de pensar, però la mateixa persona també ha de ser capaç de reconèixer el seu problema dins la seva ment, i així ser capaços de conduir el problema cap allò positiu i no deixar-nos enganyar per allò negatiu.

Aquesta pràctica l’he realitzat amb la Naila Martínez i en Vicente Navarro.