INTROSPECCIÓ

QUÈ ÉS LA INTROSPECCIÓ?

La introspecció és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals (observar interiorment).

La introspecció pot ser un coneixement de les vivències passades i també de les presents, de les que es donen conjuntament en el present durant el propi acte introspectiu.

INTROSPECCIÓ PERSONAL

Una vegada el professor ens va haver explicat què era el terme "introspecció", ens va dir que ho portéssim a la pràctica, i així va ser. Ens va deixar deu minuts perquè investiguéssim què és el que passava pel nostre cap. A vegades deu minuts es fan molt curts, però en aquella classe es van fer eterns. 

Vaig tancar els ulls, i vaig intentar concentrar-me en el que m'havia dit el professor. Vaig mirar el meu voltant i vaig veure que tots els meus companys havien tancat els ulls, i així vaig fer jo. 

Em va costar poder pensar en altres coses que no fós la classe, i se'm va fer estrany perquè altres vegades estic algun lloc i en realitat el meu cap està en un altre.

Després d'una estona, vaig començar a pensar en records passats, records bons, i m'imaginava que es tornaven a repetir, el mateix lloc i amb la mateixa persona. Dins aquests records també  hi vaig afegir una música d'allò més romàntica pel mig, i em semblava com si fos una pel·lícula.

Aquí va ser el moment on em vaig sentir més cómode, però de cop i volta el professor ens va dir que ja podiem obrir els ulls i continuar la classe. 

Després d'estar una estona "als núvols" vaig haver de tornar a la realitat, que em va costar una estona. 

REFLEXIÓ PERSONAL

En deu minuts em van passar molts records el cap, i tots bons. Els cinc primers, només pensava en el què estarien fent i pensant els meus companys de classe, i em van passar bastant lents, i els cinc finals, més rapids, en els meus records passats. 

En aquesta pràctica, me n'he adonat compte que la nostra ment fa el que vol, que encara que volem, és molt difícil poder-la controlar, i que quan menys te n'adones ja tens "el cap als núvols".

Considero que deixant-se portar per la ment moltes vegades és molt sa, ja que moltes vegades te'n vas de viatge en un altre món on et fa molt feliç.

 

La música,  que també m'ha passat pel cap, és normal en mi, ja que m'encantaria que tots els moments que visc els acompanyés una cançó diferent, tot depenent del moment que estic passant, ja sigui més tranquil o més animat.