DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

QUÈ ÉS LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?

La dessensibilització sistemàtica és un mètode terapèutic que s'utilitza per el tractament de fòbies.

L'objectiu  d'aquesta teràpia és intentar fer desaparèixer aquesta fòbia o por mitjançant tècniques de relaxació. Aquesta por es treu de manera progressiva.

A finals del segle XIX, Mary Cover Jones va ser la precursora de la dessensibilització sistemàtica; deia que "si podem aprendre fòbies també podem plantejar que es desaprenguin".

CAS PRÀCTIC:

Un nen de set anys,  un dia mirant la televisió amb la seva àvia, veu un autocar que té un accident i es moren varies persones. El nen agafa por els autocars. El seu pare es fa mal l’esquena, no pot portar cotxe i han d’anar a veure uns seus parents amb autocar, ja que no tenen cap més solució.

Procés de dessensibilització sistemàtica:

· Primer pas: Buscar una persona i un lloc que conegui i li tingui confiança, així el procés serà més fàcil pel nen.

· Segon pas: Ensenyar-li imatges de vídeos de dibuixos animats d’autocars, fotografies, etc.

· Tercer pas: Explicar-li que haurà de pujar a un autocar acompanyat amb un seu familiar proper.

· Quart pas: Abans d’una resposta negativa, portar-lo en una estació d’autocars i que vegi com la gent i puja i baixa.

· Cinquè pas: Fer-lo pujar i baixar més d’una vegada.

· Sisè pas: Un cop està dalt de l’autocar, deixar-li escollir el lloc que més li agradi i es pugui sentir més segur i còmode.

· Setè pas: Fer-lo assentar i fer-li fer una activitat que es senti distret i li agradi, com per exemple cantar, explicar un conte, etc.

· Vuitè pas: Explicar-li que farem un trajecte molt curt, que no se’n donarà compte i ja haurem arribat.

· Novè pas: Fer el trajecte curt, i repetir-lo varies vegades, anar fent una pausa enmig de cada trajecte.

· Desè pas: Pujar a l’autocar per si sol, i que sigui capaç de realitzar un trajecte normal, i que ell mateix sàpiga aplicar la tècnica de relaxació.

REFLEXIÓ:

El meu grup, varem triar aquest cas pràctic, ja que ens va semblar el més fàcil a l’hora de realitzar els diferents passos per fer-li passar la fòbia al nen.

El principi ens va costar una mica ja que no sabíem gaire com podíem tractar un nen amb aquest tipus de fòbia, ja que no ens hi hem trobat mai. 

Per fer aquest procés de dessensibilització sistemàtica, crec que s’ha de tenir molt en compte el caràcter de la persona que tractes, ja que cada pacient és diferent, i pot actuar de diferents maneres.

Hem ser capaços, com a bons psicòlegs, que si un pas no ens surt bé, i veiem que el nen no pot tirar endavant, poder tirar enrere i afegir un pas encara que hàgim d’anar més lent, ja que amb un cas així es necessita molt paciència. 

També crec que és molt important després de cada pas, felicitar el nen perquè vegi que està fent una bona feina i li serveixi de gran ajuda a la hora de motivar-se per perdre la por.

Si el nen es queda encallat en un pas, no se l’ha de renyar mai ni fer-li crits, ja que es podria espantar i després seria molt pitjor. 

Com a conclusió considero que la dessensibilització sistemàtica pot arribar a ser afectiu i pot aconseguir que desapareguin, d’una manera progressiva, algunes fòbies. Tot i això, el pacient crec que també hi ha de posar de la seva part per així poder aconseguir aquest objectiu.

Aquesta pràctica l’he realitzat amb la Míriam Mohammed i la Naila Martínez.