DISTORCIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ:

Les distorsions cognitives són patrons de pensament que afecten negativament en la forma de sentir-se i pensar. Són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com ara:

-          . Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius.

-          . Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.

-          . Forma de veure la vida. 

A. Ellis i A.T. Beck se’ls considera els pares fundadors del cognitivisme i s’incorpora una nova variable a l’esquema de Watson que consistia en E-R-C. A partir d’aquí s’hi afegirà la O :    E-O-R-C, que s’anomena “organisme”.

Aquesta nova variable significa que la persona pensa i decideix quina resposta dóna i quines conseqüències té allò que fa. 

Els tipus de pensament que té una persona influiran en el que farà i sentirà. Hi ha el pensament pessimista (plorar, tancar-se a casa, etc.) i el pensament optimista (tirar endavant, fer activitats per no pensar en el problema, etc.)

Ellis i Beck, arriben a la conclusió que hi ha formes de pensar que ens ajuden i d’altres que ens perjudiquen.

Van elaborar una llista de pensaments distorsionats:

-          - Esdeveniment activador: El meu home m’ha deixat.

-          - Pensament i creences: No puc estar sense ell. Sóc una perdedora en la vida.

-         - Conseqüències emocionals i conductual: Em sento trista, furiosa, indigna. Bec més del compte, no menjo, no dormo, etc.

PRÀCTICA:

TIPUS DE DISTORCIONS COGNITIVES I EXEMPLES:

1.       Generalització excessiva

. Un noi llatinoamericà m’ha robat la cartera, tots els nois llatinoamericans són dolents.

. Una meva amiga rossa és tonta, totes les rosses són tontes.

2.       Abstracció selectiva

. Felicitem a la mare pel dinar que ha preparat, però ella diu que falta sal, i ja creu que ho ha fet malament.

. Anar a un concert d’un cantant molt bo, però per culpa del so diem que ho han fet molt malament.

3.       Polarització o pensament tot o res

. No em va bé un examen d’anglès, per tant mai aprendré anglès.

. La meva mare no entén que tingui xicot, la meva mare mai m’entén. 

4.       Desqualificació d’allò positiu

. He guanyat el partit perquè l’altre era molt dolent.

. Ha guanyat les eleccions perquè ha subornat a tot el poble. 

5.       Lectura del pensament

. Quan parlo veig que penses que sóc un ignorant.

. El meu germà potser es pensa que sóc una antipàtica perquè l’altre dia no vaig saludar a la seva xicota (No la va veure).

6.       Endevinar el futur

. Em quedaré soltera tota la vida.

. Em trauré el grau, però segur que no trobaré feina. 

7.       Magnificació i  minimització

. El meu fill és el més intel·ligent de tota la classe.

. Per què vas al gimnàs si duraràs dos dies?

8.       Raonament emocional

. El primer dia de classe la meva companya em va mirar de manera despectiva, es deu creure la líder del grup.

. La meva professora de ball m’ha dit que he fet malament un pas, dec ser una mala ballarina. 

9.       Etiquetar erròniament

. Aquella noia sempre es mira al mirall, és una creguda.

. Aquesta nena està molt grassa, deu menjar molt.

10.   Autoinculpació

. He arribat tard a classe, havia d’haver arribat abans i no ho vaig fer, sóc un despistat.

. L’examen de matemàtiques m’ha anat molt malament, havia d’haver estudiat molt més. 

11.   Personalització

. Si jo no hagués començat aquesta conversa, segurament ells no s’haguessin enfadat.

. Si no li hagués dit el meu fill que anés a comprar el pa amb moto i hi hagués anat jo caminant, no hagués tingut l’accident.

12.   Imperatiu categòric

. D’aquí dos setmanes tinc un examen, per tant, he d’estudiar molt i no podré sortir de casa.

. No haig de trucar a la meva amiga perquè em dirà que sóc una pesada.

REFLEXIÓ I CONCLUSIÓ:

Amb aquesta pràctica me n’he adonat que no s’ha de ser pessimista, ja que si ets així tot ho veus de color negre, i costa molt afrontar els problemes i poder tirar endavant.

La gent que té l’autoestima baixa, sol ser molt pessimista i desenvolupa molt sovint aquestes distorsions cognitives.

Si tenim un pensament negatiu, hem de mirar de ser-ne conscients nosaltres mateixos i poder-lo canviar i així ens afectaria de forma positiva en la forma de pensar i sentir.

Penso que la feina d’un psicòleg és ajudar a canviar la forma de pensar, però la mateixa persona també ha de ser capaç de reconèixer el seu problema dins la seva ment, i així ser capaços de conduir el problema cap allò positiu i no deixar-nos enganyar per allò negatiu.

Aquesta pràctica l’he realitzat amb la Naila Martínez i en Vicente Navarro.

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

QUÈ ÉS LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?

La dessensibilització sistemàtica és un mètode terapèutic que s'utilitza per el tractament de fòbies.

L'objectiu  d'aquesta teràpia és intentar fer desaparèixer aquesta fòbia o por mitjançant tècniques de relaxació. Aquesta por es treu de manera progressiva.

A finals del segle XIX, Mary Cover Jones va ser la precursora de la dessensibilització sistemàtica; deia que "si podem aprendre fòbies també podem plantejar que es desaprenguin".

CAS PRÀCTIC:

Un nen de set anys,  un dia mirant la televisió amb la seva àvia, veu un autocar que té un accident i es moren varies persones. El nen agafa por els autocars. El seu pare es fa mal l’esquena, no pot portar cotxe i han d’anar a veure uns seus parents amb autocar, ja que no tenen cap més solució.

Procés de dessensibilització sistemàtica:

· Primer pas: Buscar una persona i un lloc que conegui i li tingui confiança, així el procés serà més fàcil pel nen.

· Segon pas: Ensenyar-li imatges de vídeos de dibuixos animats d’autocars, fotografies, etc.

· Tercer pas: Explicar-li que haurà de pujar a un autocar acompanyat amb un seu familiar proper.

· Quart pas: Abans d’una resposta negativa, portar-lo en una estació d’autocars i que vegi com la gent i puja i baixa.

· Cinquè pas: Fer-lo pujar i baixar més d’una vegada.

· Sisè pas: Un cop està dalt de l’autocar, deixar-li escollir el lloc que més li agradi i es pugui sentir més segur i còmode.

· Setè pas: Fer-lo assentar i fer-li fer una activitat que es senti distret i li agradi, com per exemple cantar, explicar un conte, etc.

· Vuitè pas: Explicar-li que farem un trajecte molt curt, que no se’n donarà compte i ja haurem arribat.

· Novè pas: Fer el trajecte curt, i repetir-lo varies vegades, anar fent una pausa enmig de cada trajecte.

· Desè pas: Pujar a l’autocar per si sol, i que sigui capaç de realitzar un trajecte normal, i que ell mateix sàpiga aplicar la tècnica de relaxació.

REFLEXIÓ:

El meu grup, varem triar aquest cas pràctic, ja que ens va semblar el més fàcil a l’hora de realitzar els diferents passos per fer-li passar la fòbia al nen.

El principi ens va costar una mica ja que no sabíem gaire com podíem tractar un nen amb aquest tipus de fòbia, ja que no ens hi hem trobat mai. 

Per fer aquest procés de dessensibilització sistemàtica, crec que s’ha de tenir molt en compte el caràcter de la persona que tractes, ja que cada pacient és diferent, i pot actuar de diferents maneres.

Hem ser capaços, com a bons psicòlegs, que si un pas no ens surt bé, i veiem que el nen no pot tirar endavant, poder tirar enrere i afegir un pas encara que hàgim d’anar més lent, ja que amb un cas així es necessita molt paciència. 

També crec que és molt important després de cada pas, felicitar el nen perquè vegi que està fent una bona feina i li serveixi de gran ajuda a la hora de motivar-se per perdre la por.

Si el nen es queda encallat en un pas, no se l’ha de renyar mai ni fer-li crits, ja que es podria espantar i després seria molt pitjor. 

Com a conclusió considero que la dessensibilització sistemàtica pot arribar a ser afectiu i pot aconseguir que desapareguin, d’una manera progressiva, algunes fòbies. Tot i això, el pacient crec que també hi ha de posar de la seva part per així poder aconseguir aquest objectiu.

Aquesta pràctica l’he realitzat amb la Míriam Mohammed i la Naila Martínez.

INTROSPECCIÓ

QUÈ ÉS LA INTROSPECCIÓ?

La introspecció és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals (observar interiorment).

La introspecció pot ser un coneixement de les vivències passades i també de les presents, de les que es donen conjuntament en el present durant el propi acte introspectiu.

INTROSPECCIÓ PERSONAL

Una vegada el professor ens va haver explicat què era el terme "introspecció", ens va dir que ho portéssim a la pràctica, i així va ser. Ens va deixar deu minuts perquè investiguéssim què és el que passava pel nostre cap. A vegades deu minuts es fan molt curts, però en aquella classe es van fer eterns. 

Vaig tancar els ulls, i vaig intentar concentrar-me en el que m'havia dit el professor. Vaig mirar el meu voltant i vaig veure que tots els meus companys havien tancat els ulls, i així vaig fer jo. 

Em va costar poder pensar en altres coses que no fós la classe, i se'm va fer estrany perquè altres vegades estic algun lloc i en realitat el meu cap està en un altre.

Després d'una estona, vaig començar a pensar en records passats, records bons, i m'imaginava que es tornaven a repetir, el mateix lloc i amb la mateixa persona. Dins aquests records també  hi vaig afegir una música d'allò més romàntica pel mig, i em semblava com si fos una pel·lícula.

Aquí va ser el moment on em vaig sentir més cómode, però de cop i volta el professor ens va dir que ja podiem obrir els ulls i continuar la classe. 

Després d'estar una estona "als núvols" vaig haver de tornar a la realitat, que em va costar una estona. 

REFLEXIÓ PERSONAL

En deu minuts em van passar molts records el cap, i tots bons. Els cinc primers, només pensava en el què estarien fent i pensant els meus companys de classe, i em van passar bastant lents, i els cinc finals, més rapids, en els meus records passats. 

En aquesta pràctica, me n'he adonat compte que la nostra ment fa el que vol, que encara que volem, és molt difícil poder-la controlar, i que quan menys te n'adones ja tens "el cap als núvols".

Considero que deixant-se portar per la ment moltes vegades és molt sa, ja que moltes vegades te'n vas de viatge en un altre món on et fa molt feliç.

 

La música,  que també m'ha passat pel cap, és normal en mi, ja que m'encantaria que tots els moments que visc els acompanyés una cançó diferent, tot depenent del moment que estic passant, ja sigui més tranquil o més animat.