NECESSITATS HUMANES

INTRODUCCIÓ:

En la darrera i última classe vam realitzar la sisena pràctica, ja que quan tocava fer-la no vam poder, i la vam haver de recuperar.

En aquesta pràctica parlarem de Abraham Maslow i la seva piràmide de necessitats humanes. 

ABRAHAM MASLOW:

Abraham es considera el pare de la tercera tendència de la psicologia, l’ humanisme, després de Freud i Watson. 

Una de les moltes coses interessants que Maslow va descobrir mentre treballava amb monos, va ser que certes necessitats estan per sobre d’altres. Per exemple, si tens gana o set, tindràs que calmar abans la set que la gana, ja que pots passar uns quants dies sense menjar però només un sense beure.

Per estudiar aquestes necessitats, Maslow va estudiar les persones que eren màximament humanes. Una persona màximament humana, és aquella persona autorealitzada. Per fer-ho es va fixar en tres professors que havia tingut, i d’això varen sorgir un conjunt de característiques. El resultat d’aquest estudi va ser la teoria de l’Autorealització: la motivació innata de tot ésser humà per realitzar el seu potencial utilitzant i desenvolupant les seves aptituds i capacitats.

Maslow va dissenyar una piràmide de necessitats humanes, aquesta piràmide va ser presentada a classe amb cinc estats, i és la següent:

1.  Necessitats fisiològiques: són les primeres necessitats que qualsevol individu té per tal de garantir la seva supervivència com respirar, beure, menjar, dormir, etc.

2.   Necessitats de seguretat: ocupen el segon nivell i serien les necessitats de tenir un sostre, la seguretat contra agressions físiques, seguretat moral, familiar, etc.

3.   Necessitats d’afiliació i afecte: tothom vol l’acceptació del grup al qual pertany: família, feina, associacions...

4.   Necessitat d’estima: una valoració positiva de les persones que t’envolten.

5.   Autorealització: un cop superats els nivells anteriors arribem a aquest estat. La persona ha satisfet totes les necessitats materials i es centra en satisfer la part espiritual que és aconseguir la felicitat.

    Només estan satisfetes les del primer nivell que són les bàsiques. La piràmide la podem aplicar a molts aspectes de la vida.

Maslow diu que per poder satisfer les necessitats hi trobem tres tipus de comportaments:

·         Constructius: s’aconsegueix satisfer les necessitats i tothom es beneficia.

·         Destructius: s’aconsegueix satisfer les necessitats però no tothom es beneficia.

·         Fallits: no s’assoleix l’objectiu de satisfer les necessitats.

 PRÀCTICA:

NECESSITAT FISIOLÒGICA: Una mare que no té prous diners per poder alimentar el seu fill.

CONSTRUCTIU: La mare demana diners algun del seus familiars prometent-li que li tornarà.

DESTRUCTIU: La mare va a un supermercat i roba menjar pel seu fill.

FALLITS: Un seu familiar li deixa diners, i la mare se’ls gasta amb droga.

NECESSITAT DE SEGURETAT: Un nen pateix assetjament a l’escola.

CONSTRUCTIU: Un seu amic avisa a la professora i aquesta el castiga i obliga a demanar-li perdó i prometre que no ho farà més.

DESTRUCTIU: Un seu amic el vol ajudar, i tots dos en surten perjudicats.

FALLITS: L’enemic amenaça el nen que si diu que el pica li prendrà les joguines.

NECESSITAT D’AFILIACIÓ: Una noia que està trista i necessita ser escoltada.

CONSTRUCTIU: Parlar amb una de les seves amigues i explicar-li el problema sense por, i l’amiga l’escoltarà i l’ajudarà.

DESTRUCTIU: Parlar amb una amiga, però aquesta es posa a parlar dels seus problemes i no l’escolta.

FALLITS: No dir res a ningú,  i guardar-s’ho tot per ella.

NECESSITAT DE RECONEIXEMENT O ESTIMA: Una alumna que ha tret un excel·lent d’un treball i necessita que li diguin que ho ha fet molt bé.

CONSTRUCTIU: Les seves amigues estan molt contentes de la nota que ha tret.

DESTRUCTIU: Alguna companya de classe té enveja perquè li ha superat la nota i li diu que ho podia haver fet millor.

FALLITS: L’alumna no diu a ningú la nota que ha tret.

NECESSITAT D’AUTOREALITZACIÓ: Un home que li ha arribat l’edat de jubilació i decideix fer coses noves.

CONSTRUCTIU: L’home decideix fer cursets de vàries coses i així aprèn coses noves i manté la memòria activa.

DESTRUCTIU: L’home comença a la universitat per aprendre coses noves però no se’n ensurt i s’ho ha de deixar.

FALLITS: L’home es queda a casa tancat sense fer res.

REFLEXIÓ:

    L’enfocament humanista és aquell en què la persona es considera de forma positiva, i això fa que em sembli una teoria molt interessant i agradable.

Estic d’acord amb la piràmide de Maslow, ja que sense una cosa no pots passar a l’altra. Penso que sentir-se autorealitzat és una de les experiències més fortes que podem experimentar. 

Un cop assolides aquestes necessitats podrem ser més feliços i també fer feliços els demés.

Segons la piràmide de Maslow, és molt important tenir seguretat amb nosaltres mateixos, tenir autoestima i sobretot sentir-nos estimats, ja que si no tenim tot això no podrem autorealitzar-nos, és a dir, no podrem aconseguir mai la felicitat. 

Moltes vegades ens sentim desmotivats, tristos, etc i no ens en adonem de quina és la necessitat que tenim descoberta, i això provoca un gran malestar amb nosaltres mateixos, i a moltes vegades ho provoquem també els que ens envolten.

Les nostres necessitats varien amb l’edat i la maduració de la nostra evolució com a persones.

Per acabar, m’ha semblat una pràctica molt interessant i que moltes vegades quan ens sentim tristos o notem que ens falta alguna cosa, penso que hauríem de consultar la piràmide de Maslow, i potser ens ajudaria.

DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ:

Aquesta és la novena i última pràctica, i seguint la línea de la pràctica anterior, continuem bassant-nos amb l’enfocament sistèmic.

Avui ens centrarem en un dels elements del enfocament sistèmic més coneguts: la teràpia familiar estructural. El seu creador és Salvador Minuchin.

SALVADOR MINUCHIN:

És el creador d’un plantejament terapèutic de famílies, i va crear un mètode que ens permet dibuixar un conjunt de relacions del sistema, això és l’anomenat “diagrama sistèmic”. Hi ha uns conceptes claus, els quals són:

· JERARQUIA I GESTIÓ DE PODER: En una família hi ha diversos graus de responsabilitat, i per tant, com més responsabilitat, més poder de decisió. Per exemple, els pares tenen més responsabilitat que els fills.

El que genera problemes en les famílies, és la qualitat de les relacions que s’estableixen en ella, i no per culpa de l’estructura.

Poder no és igual que autoritat. Poder significa que te’l donen, i autoritat te l’has de guanyar, però tots dos conceptes són igual d’importants.

· FRONTERA: En una família han d’existir fronteres, ja que delimiten espais. Els pare i la mare han de prendre decisions, però també han de tenir en compte el que diuen els fills o familiars.

N’hi ha tres tipus:

-          Rígides: No hi ha comunicació entre ells, no funciona

-          Laxes: Les traspassa tothom de qualsevol manera.

-          Flexibles: Permeten la comunicació dels que estan dins del territori i els que no. Funciona si és adequada.

JAY HALEY:  Parla de l’evolució en el temps de les famílies. Si aquesta evolució no es produeix, poden aparèixer trastorns i dificultats.

GENOGRAMA: És un mitjà gràfic que permet plasmar i representar l’estructura d’una organització.

DIAGRAMA SISTÈMIC: És un mitjà gràfic que permet plasmar i representar el funcionament d’una organització.

PRÀCTICA:

Per parelles, hem hagut d’elaborar un genograma i un diagrama sistèmic d’una família inventada. La meva parella va ser la Glòria Grau.

GENOGRAMA:

Una dona amb 39 anys i 3 fills va quedar vídua d’un home de 50 anys que va morir de càncer. Al cap de dos anys va poder refer la seva vida i es va ajuntar amb un altre home de 46 anys que era separat d’una dona de 45 anys i tenien un fill de 23 anys. Amb aquest home, actualment tenen un fill de 3 anys. La filla de la dona i el fill de l’home al viure junts es van enamorar i actualment són parella.

DIAGRAMA SISTÈMIC:

Un matrimoni tenen 3 fills, un noi i dos nenes bessones, i actualment n’esperen un altre. El fill té 21 anys i és homosexual i està ajuntat amb un noi que fa que hi hagi un conflicte en la família, sobretot amb el pare que és molt autoritari, i això ha provocat que la parella facin una coalició cap a ell. Pel que fa les bessones, tenen un conflicte ocult degut a que l’actual parella d’una d’elles és l’ex de l’altra.

COMENTARI:

M’ha agradat molt aquesta pràctica ja que penso que el diagrama sistèmic i el genograma són dos bons mètodes per arribar a conèixer les relacions que hi ha entre una família, una empresa, un grup d’amics, etc.

Crec que funcionen i es pot veure amb més claredat els diagrames sistèmics que els genogrames, ja que els diagrames són molt més específics que no pas els genogrames, ja que són molt generals.

Pel que fa la teoria de Salvador Minuchin, penso que és molt entenadora i estic a favor de tot el que diu. Crec que en una família el poder de decisió i la responsabilitat la tenen els pares, i no els fills, així els fills n’aprenen dels pares i mentre vagin creixent sabran que és més bo i més dolent per ells, i ho aplicaran quan ja siguin més adults.

Ja que  és la última pràctica, vull dir que aquesta assignatura m’ha servit per aprendre molt, i entrar més en aquest món de la psicologia. En aquest segon semestre, és amb l’assignatura que més he après, tot i que no hem aprofundit molt els temes per la falta de temps.

CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ: ENFOCAMENT SISTÈMIC

Fins ara els enfocaments es consideraven a la persona aïllada del seu entorn, hi predominava la individualitat. Consideraven que si una persona tenia un problema, aquest era intern, de la pròpia persona. 

L’enfocament sistèmic és un conjunt de relacions que estableix aquella persona. Es parla del “pacient identificat”, que és la persona que posa en manifest que aquell sistema no és saludable.

Es posa en qüestió el que la persona té el problema, que expressa el malestar del sistema en conjunt que té envers.

Es basa en dos teories:

1)     .  Teoria General de Sistemes

2)     .   Cibermètica

Totes dues diuen que tots els elements d’un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements d’un sistema. Hi ha una interinfluència, que això significa que qualsevol cosa que un faci, té efectes amb els altres. (efecte papallona). 

L’enfocament sistèmic també diu que no cal conèixer les causes que influeixen en les persones. 

Un model que NO defensa aquest enfocament és el model de la causalitat lineal:

A ----->B (causa – efecte) : Per exemple, la causa d’una pèrdua de memòria és un trauma que va tenir la persona de petit).

El model que si defensa és el model de causalitat circular:

Significa que tot és causa i conseqüència a la vegada. Per exemple: Què va ser primer la gallina o l’ou? 

GREGORY BATESON:

Va definir dos tipus de relacions:

-         ·  Simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (escalada o desescalada).

-         · Complementaries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

Aquestes relacions poden ser constructives(positives) o destructives(negatives).

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica consisteix en elaborar 4 seqüències de causalitat circular dels 4 tipus:

-          Relació simètrica constructiva:

      Relació simètrica destructiva:

           

      

      Relació complementària constructiva: 

       

      Relació complementària destructiva:

          

REFLEXIÓ:

No havia sentit mai a parlar sobre l’enfocament sistèmic. Aquest mètode considera que el problema no el té la persona/pacient identificat, sinó que el té el sistema/context en el qual es troba aquest individu.

En molts casos si una mateixa persona estigues en un sistema diferent les coses haurien anat d’altre manera, i potser aquell problema o patologia que manifesta un individu, no s’hagués desenvolupat.

El tema causalitat circular, m’ha semblat molt interessant, ja que quan et preguntes: què va ser primer l’ou o la gallina?..et fa reflexionar i veure que això també passa a la vida real. 

Aquesta pràctica m’ha agradat molt i l’he trobat molt interessant ja que com a futura psicòloga, m’hi trobaré molt en aquests casos, és a dir, que el problema no el té el pacient sinó la gent del seu voltant.

"Pensant en els altres". CARL ROGERS

PSICOLOGIA HUMANISTA:

La psicologia humanista comença a desenvolupar-se l’any 1960 com el moviment cognitiu. Actualment a Estats Units se’l coneix com la tercera força en Psicologia, després de la Psicoanàlisi i el Conductisme.

L’ humanisme defineix l’home com un producte del seu ambient. Les idees que es destaquen són:

· La importància que se li assigna a l’individu, a la llibertat personal, la creativitat individual i la espontaneïtat.

· És molt important l’experiència conscient.

· Es posa èmfasi en tot allò relacionat amb la naturalesa humana.  

Els humanistes volen destacar la salut mental i tots els atributs positius de la vida, com la felicitat, la satisfacció, l’èxtasi, l’amabilitat, la generositat, l’afecte, etc.  

Carl Rogers tenia aquesta visió.

CARL ROGERS (1902-1987):

La psicoteràpia de Rogers es centre en la persona, que ell anomena client i no pacient, perquè no és passiu, sinó actiu i responsable en el procés de millorar la seva vida, decidint conscientment i racionalment què està malament i què ha de fer al respecte.

El terapeuta és com un confident o conseller que escolta en un pla d’igualtat, amb una actitud comprensiva, entenent-lo. Aquesta actitud que ha de tenir el terapeuta, l’anomena “trobada”.

Rogers acompanya i crea les condicions òptimes, que per fer-ho cal que es trobin en un context de relació en el qual l’ interlocutor (psicòleg), ha de viure tres actituds bàsiques:

  1)   Acceptació incondicional: mirada positiva cap els seus alumnes, però això tampoc vol dir que els accepti pel que fan. Per exemple, un assassí, l’accepta perquè és una persona, però no per la seva actitud. No és sospitós per res, és una persona que es pot confiar.

   2)   Comprensió empàtica: experimenta posant-se a la pell de l’altre. Intenta entendre els significats de les actituds (misèries, pors...) sense jutjar. Rogers deia que “si tan sols tinguéssim un minut d’empatia a l’any en tindríem prou”.

   3)   Autenticitat, congruència, coherència: el psicòleg ha de pensar, sentir i actuar sense contradiccions, ja que aquesta actitud es transmet.

Si volem ajudar i crear un clima de creixement, hem de mostrar que entenem el que ens expliquen els nostres pacients.

DOCUMENTAL “Pensant en els altres”:

El documental el varen fer per tv3, a un programa anomenat 60 minuts.

Tv3, en un programa anomenat "60 minuts" ens presenta un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure.

El documental tracta d'una escola japonesa d'uns 1000 alumnes, però hi ha una aula que porta una dinàmica que la fa especial: el seu professor els diu que a l'escola hi han vingut per a ser feliços...
Les tasques d'aprenentatge arrenquen d'aquesta premissa, i els nens i nenes no tan sols són escoltats i tenen veu i vot ,sinó que el seu professor els ajuda a descobrir el que "senten", sobretot des de la sinceritat del seu interior i en les diferents circumstàncies del dia a dia. A partir de saber el que cadascú duu dins seu, els ensenya a posar-se en el lloc dels altres, el que anomenem empatia.

Els alumnes tenen una llibreta on cadascú hi escriu una mena de diari personal, sobre allò que el preocupa o entristeix, o a vegades el tema el proposa el mestre.

Hi va haver un moment en què una nena va explicar davant de tota la classe que el seu pare feia uns anys s’havia mort, però encara no ho havia explicat a ningú, i en aquell moment va ser capaç de fer-ho i els seus companys la van entendre, i a partir de llavors van saber el que havia sentit aquell tràgic dia i com se sentia ara.

En aquest documental el que hi podem observar és la psicologia humanista. La importància de saber entendre els altres, de saber escoltar-los, perquè la persona és la més important.

REFLEXIÓ SOBRE EL DOCUMENTAL:

 El professor els hi deia els seus alumnes que el més important en aquesta vida és ser feliç, i penso que té tota la raó. Per mi el més important és la família i els amics, si això està bé, la meva felicitat és màxima.

És un documental que tots els mestres haurien de veure per la qualitat i la dedicació perquè tots els seus alumnes arribin a trobar la felicitat amb les relacions amb els altres. El mestre creu que no és possible l'ensenyament sense treballar les emocions, i està convençut que educa per a la vida.

Aquest documental m’ha impactat molt, i penso que caldria una reflexió profunda. Tot i això, penso que aquí Espanya seria molt difícil utilitzar aquest mètode, ja que tenim una cultura molt diferent que el Japó, i molta gent crec que seria incapaç de tenir aquest respecte i aquesta empatia pels altres, ja que en aquesta societat cada vegada se’n té menys. Només cal voltar una estona pel carrer i te’n adones de seguida.